Escrit per Ian A. Murdock, revisat el 01/06/94
Les distribucions són essencials per al futur de Linux. Essencialment, eliminen la necessitat que l'usuari localitzi, descarregui, compili, instal·li i integri un nombre força gran d'eines essencials per muntar un sistema Linux funcional. En lloc d'això, la càrrega de la construcció del sistema recau en el creador de la distribució, el treball del qual es pot compartir amb milers d'altres usuaris. Gairebé tots els usuaris de Linux obtindran el seu primer tast a través d'una distribució, i la majoria dels usuaris continuaran utilitzant una distribució per conveniència fins i tot després que estiguin familiaritzats amb el sistema operatiu. Per tant, les distribucions exerceixen un paper molt important.
Malgrat la seva evident importància, les distribucions han atret poca atenció dels desenvolupadors. Hi ha una raó senzilla per a això: no són ni fàcils ni glamuroses de construir i requereixen un gran esforç continu dels creadors per mantenir la distribució lliure d'errors i actualitzada. Una cosa és muntar un sistema des de zero, i una altra molt diferent és assegurar que el sistema és fàcil d'instal·lar per a d'altres, és instal·lable i utilitzable sota una gran varietat de configuracions de maquinari, conté programari que altres trobaran útil, i que s'actualitza quan els components mateixos milloren.
Moltes distribucions han començat com a sistemes bastant bons, però a mesura que el temps passa l'atenció per mantenir la distribució es converteix en una preocupació secundària. Un cas exemplar és el Softlanding Linux System (més conegut com a SLS). És molt possiblement la distribució Linux més farcida d'errors i mal mantinguda disponible; malauradament, també és molt possiblement la més popular. És, sens dubte, la distribució que més atenció atreu de molts «distribuïdors» comercials de Linux que han aflorat per capitalitzar la creixent popularitat del sistema operatiu.
Aquesta és una mala combinació, de fet, ja que la majoria de les persones que obtenen el Linux d'aquests «distribuïdors» reben una distribució Linux mal mantinguda i carregada d'errors. Com si això no fos prou dolent, aquests «distribuïdors» tenen una tendència inquietant a anunciar enganyosament «característiques» no funcionals o extremadament inestables del seu producte. Combinat això amb el fet que els compradors, per descomptat, esperen que el producte estigui a l'alçada de la propaganda i el fet que molts puguin creure que és un sistema operatiu comercial (també hi ha una tendència a no esmentar que el Linux és lliure ni que es distribueix sota la Llicència Pública General de GNU). Per sobre de tot, aquests «distribuïdors» en realitat estan guanyant prou diners pel seu esforç per justificar la compra d'anuncis més grans i en més revistes; és l'exemple clàssic de comportament inacceptable sent recompensat per aquells que simplement no en saben prou. És evident que cal fer alguna cosa per a remeiar la situació.
El procés de disseny de Debian és obert per assegurar que el sistema sigui de la màxima qualitat i que reflecteixi les necessitats de la comunitat d'usuaris. En involucrar a d'altres amb una àmplia gamma d'habilitats i bagatges, Debian és capaç de desenvolupar-se d'una manera modular. Els seus components són d'alta qualitat perquè els que tenen experiència en una àrea determinada tenen l'oportunitat de construir o mantenir els components individuals de Debian implicats en aquesta àrea. Implicant els altres també assegura que es poden incorporar valuosos suggeriments de millora a la distribució durant el seu desenvolupament; per tant, es crea una distribució basada en les necessitats i desitjos dels usuaris en lloc de les necessitats i desitjos del constructor. És molt difícil per a un individu o petit grup anticipar aquestes necessitats i desitjos sense l'aportació directa d'altres.
Debian Linux també serà distribuït en suport físic per la Free Software Foundation i l'Associació Debian Linux. Això proporciona Debian als usuaris sense accés a Internet o FTP i, a més, posa a disposició de tots els usuaris del sistema productes i serveis com ara manuals impresos i suport tècnic. D'aquesta manera, Debian pot ser utilitzada per moltes més persones i organitzacions del que és possible d'una altra manera, l'enfocament serà proporcionar un producte de primera classe i no en beneficis o guanys, i el marge dels productes i serveis proporcionats es pot utilitzar per millorar el propi programari per a tots els usuaris, tant si paguen per obtenir-lo com si no.
La Free Software Foundation juga un paper molt important en el futur de Debian. Pel simple fet que la distribuiran, s'envia un missatge al món que Linux no és un producte comercial i que mai ho hauria de ser, però que això no significa que Linux mai pugui competir comercialment. Per a aquells de vosaltres que no hi esteu d'acord, us repto a racionalitzar l'èxit de GNU Emacs i GCC, que no són programari comercial però que han tingut un fort impacte en el mercat comercial independentment d'aquest fet.
Ha arribat el moment de concentrar-se en el futur de Linux en lloc de l'objectiu destructiu d'enriquir-se a costa de tota la comunitat Linux i del seu futur. El desenvolupament i la distribució de Debian pot no ser la resposta als problemes que he esbossat en el Manifest, però espero que almenys cridi prou l'atenció sobre aquests problemes per permetre que es resolguin.